L’autor Leonard Mlodinow, un jove estudiant de física, ens relata com va arribar a conèixer en Richard Feynman i com va poder resoldre molts de les preguntes sense respostes que es plantejava cada dia.
L’autor vivia a Kibbutz, una granja comunitària a Israel, a prop de Jerusalem. Era un jove de vint anys amb aspecte de pacifista, cuidat, guiat i protegit. Tot hi així el seu caràcter va canviar a causa de la guerra que hi havia en aquell moment i els seus efectes causats a la ciutat i a la població. Allà Leonard va trobar un cert interès per a la física, a conseqüència d’haver estat llegint llibres escrits per el gran i cèlebre físic Richard Feynman sobre l’ electrodinàmica quàntica. De retorn a Chicago, després d’aquell estiu a Israel, es va proposar i va aconseguir treure’s la llicenciatura en física anant a la Universitat de Berkeley.
Gràcies a la presentació de la seva tesi final i del llarg i dur treball que Leonard va dur a terme va arribar a entrar a la universitat privada de Caltech i aconseguir un lloc acadèmic. Aquella universitat era gran i amb un to luxós, on també s’hi podia respirar un aire tranquil i de protecció. Era una universitat d’ elit. Al principi s’hi sentia com si sobrés i estava extasiat, però mica en mica, es va acomodar i sobretot després d’una visita al director del campus, el primer dia de la seva arribada, on va ser molt ben rebut.
Ja al cap d’uns dies, Leonard va conèixer per fi Feynman. Durant tot un any, Leonard va descobrir un home sense prejudicis que sabia una gran i meravellosa quantitat d’experiències i idees sobre física, moltes de les quals va compartir amb Leonard abans dels seus últims dies de vida. Li va ensenyar quina es la naturalesa de la ciència, que és la creativitat, l’amor, les matemàtiques, l’art, etc, entre d’altres coses.
En finalitzar l’any, Leonard Mlodinow va escriure El arco iris de Feynman, per recordar per què i com havia arribat a conèixer i a ser qui era.
El gen egoísta, un llibre escrit per Richard Dawkins, va ser editat amb el propòsit d’expressar una simple teoría: que els nostres gens són els que ens impulsen a buscar la nostra descendència, per tal que ells també puguin perpetuar-se. El biòleg Butler va dir això mateix però amb diferents paraules: la gallina no és més que un simple invent de l’ou per tal de poder produir més ous.
La teoría de Richard Dawkins diu que els individus altruistes arriben a extingir-se en benefici dels egoistes, ja que ell defineix un gen com una unitat que sobreviu a través d’un gran nombre de cossos successius i individuals. Un gen és considerat bo si segueix viu durant moltes generacions, és a dir, si es preocupa per ell mateix, per tant, si és egoísta. Segons diu, els gens utilitzen les persones com si fossin màquines, i les preparen per tal que es puguin reproduir i així ells puguin perpetuar-se. Per tant, el comportament està conduit per l’egoisme dels gens de cada organisme, i no per l’altruisme de cada individu respecte als altres de la seva espècie.
La teoria d’aquest llibre és interessant, tot i que el nivell de la lectura és bastant elevat i hi ha coses que són difícils d’entendre. La conclusió que se’n treu és que fa pensar molt, ja que és rebuscada, però, alhora, creïble.
Aquest llibre escrit per Sergio L. Palacios es centra en la física , no té el típic llenguatge científic al que tothom té por i ningú entén si no,que intenta explicar aspectes de la física amb un idioma senzill perqué l’entengui tothom ja que barreja el temes de la física amb pel.lícules molt conegudes com ara Star Wars i tracta de temes molt importants i molt coneguts per la gent com ara el teletransportament ,la invisibilitat, l’antimatèria, els impactes d’asteroides contra la Terra, el canvi climátic .
A la guerra de dos mundos, l'autor porta a terme un repàs a una gran varietat de temes científics i conceptes físics. El material s'organitza sota la forma d’articles independents entre si, i això provoca que el lector pugui llegir el llibre com vulgui. En en aquest capítols es pot veure una guerra permanent entre dos mons: el real, on destaquen les lleis de la física i l'imaginari món de la ciencia-ficció.
És un llibre molt recomanable ja que et submergeix en el món de la física i no és pesat ,al contrari , és fàcil de llegir i s’entén molt bé.
Aquest llibre ens planteja preguntes curioses relacionades amb la ciència. Està dividit en set grans apartats: Astronomía, Biologia, L’èsser humà, Química, Ciències de la Terra, Matemàtiques i ordenadors i per últim Física. A cada apartat trobem qüestions molt interessants com per exemple com poden beure aigua salada els mamifers marins, com s’aixecava un tiranosauri Rex si tenia les potes del davant curtes i un centre de gravetat baix, si una agulla transmet el virus del sida perquè no ho transmet un mosquit, quina és la funció de l’apèndix en els humans, perquè en mareixem quan llegim en un cotxe en marxa, com va surgir el terme “virus informàtic” i com es que no existeix el càncer de cor.
Per finalitzar, jo crec que amb aquest llibre pots aprendre moltes coses i et pot ajudar a resoldre alguns dubtes que t’has plantejat alguna vegada i no sabies com respondre.
“Historias curiosas de la ciencia” és un llibre molt diferent de la resta de llibres que podem llegir a l’escola. El fet de treballar un llibre que no tingui un ordre lògic, ni la necessitat de recordar tota la trama del llibre, facilita molt el seu treball i la manera de veure’l. Crec també que el fet de que sigui un llibre en el qual només es tracten temes científics, o temes que els tenim a la nostra vida quotidiana, però dels que no en som conscients del seu origen, crea un gran interès envers aquest.
El primer tema que m’agradaria tractar és el tema del zodíac. Trobo que és un tema realment interessant, ja que la gran majoria de la població el consultem mensualment, però no tenim informació dels seus orígens.
El llibre ens explica que el zodíac està format per 12 constel•lacions diferents, que reben noms que suposadament reflecteixen el seu aspecte. Tots aquests coneixements els hem heretat dels grecs. El zodíac l’organitzem amb uns grups que indiquen la entrada del sol en el seu començament i la sortida d’aquest per acabar el període.
El segon tema que també em va resultar força interessant va ser el tema que rep com a títol “els rellotges exactes”. Aquí ens explica que les petites fraccions s’acumulen fins a resultar significatives. Un segle té més de trenta mil dies, això vol dir que tot i que cada dia només sigui una mil•lèsima de segon més llarg que el mateix dia de 100 anys abans, la quantitat acumulada que tindrem és de uns 30 segons. Si ens parem a pensar això vol dir que fa 100 anys un rellotge d’aquella època sincronitzat a la nostra hora aniria 30 minuts tard. Per evitar un gran caus mundial, tots els rellotges s’avancen un segon cada x anys. Crec que aquest tema també és interessant perquè sempre es pensa que el temps sempre és igual, és a dir, que cada dia vius les mateixes hores però es important saber que fins i tot el temps està canviant amb els anys.
La meva sensació ha estat satisfactòria, tot i que el llibre treballa certs temes que realment es fan passats a l’hora de llegir-los i comprendre’ls.
El llibre juicio a los humanos és una sàtira sobre el ser humà, explicada des de el punt de vista dels animals.
Els animals celebren un judici a la selva on acusen l’ésser humà de genocidi, mal tractaments i calúmnies. L’ésser humà serà jutjat per la cobra Kali que al llarg de l’obra anirà cridant els testimonis perquè confessin.
Finalment, l’ésser humà aprèn a rectificar els seus actes i tots els errors que a comés i deixa de cometra crims contra el mon animal.
L’autor té en aquest llibre un objetiu divulgatiu.
L’aparició d’animals, a l’estil de les faules, mostra la intenció de facilitar l’aprenantatge de les ciències. Així el contingut cièntific es fa més amè i divertit i per tant el llibre es recomanable per gent que entengui una mica de ciències com per els amants dels animals.
El llibre Historias curiosas de la ciencia reuneix tot tipus de preguntes interessants que desperten la nostra curiositat. Tots en algun moment o altre ens hem preguntat: Quant pesa la Terra? Com es crea l’arc de Sant Martí? Per què suren els vaixells de ferro en l’aigua? Com es calcula el nombre Pi? Quantes estrelles hi ha presents en l’Univers? Per què i com heretem els gens dels nostres pares? Els rellotges són exactes?
Aquest llibre es troba dividit en diverses seccions, totes elles d’àmbit científic: “El firmament”, “La Terra”, “El món vivent”, “Massa i energia”, “La naturalesa de la matèria”, “Innovacions científiques” i “La ciència en la societat”. En cada secció hi trobem diverses preguntes que al llarg del llibre estan resoltes de manera independent.
Sabíeu que els babilonis comptaven de 60 en 60? Que les espècies més grans viuen més anys que les petites? (Dins de la família dels mamífers: un ratolí d’aigua té una esperança mitjana d’un any, mentre que la dels elefants és de 40 anys.) Sabíeu també que en realitat la sang dins del nostra cos és de color fosc i en posar-se en contacte amb l’aire adquireix un color vermellós?
A més a més, trobareu resposta a alguns fets històrics que ens són tan familiars, que mai ens preguntem el perquè, quan o on van passar, i perquè no en un altre lloc o moment.
Es tracta, doncs, d’un llibre que ens explica de manera fàcil i entretinguda el per què de molts fets.
Tortilla Quemada és un llibre escrit per Claudi Mans. En aquest llibre Claudi Mans ens intenta explicar, mitjançant la vida quotidiana i les situacions en què els éssers humans ens trobem sovint, les bases de la química. Es a dir, aquest llibre respon a moltes preguntes com el perquè quan cuinem amb menjars determinats ens esquitxem amb salsa. O com és un flam per dintre. O la forma més científica de lligar. Totes aquestes preguntes tenen una resposta relacionada amb la química, i Claudi Mans ens les ensenya d’una manera molt amena i diferent dels altres mètodes d’aprendre química.
Un exemple d’això és que ens explica els diversos enllaços químics i les seves reaccions comparant-los amb la forma de relacionar-nos les persones, els nostres sentiments o les diferents atraccions que sentim entre nosaltres o el fet que mitjançant el procés per cuinar una truita, ens ensenya els diferents estats de la matèria o per què la matèria es presenta en aquests estats.
En definitiva és un llibre amb què a part de passar l’estona i desconnectar de tot una mica, s’aprenen moltes coses, i per tant, és una lectura molt profitosa, ja que és un llibre amè sense deixar de ser un llibre didàctic.
